Actualitat local: participació, cultura i serveis
Introducció En aquesta edició de 105.3 Notícies de Ràdio Sant Feliu es repassa l’actualitat de Sant Feliu de Llobregat i del Baix Llobregat, amb èmfasi en: Participació ciutadana en la remodelació de la Plaça de la Vila. Compromís contra les violències masclistes. Salut i donació de sang i plasma. Economia local amb la moneda La Rosa. Cultura popular i participació democràtica al Baix Llobregat, amb una entrevista extensa a Àngel Merino. Millores en el transport públic i altres notícies comarcals. Participació ciutadana: font de la Plaça de la Vila Procés participatiu sobre la font (169–339 s) L’Ajuntament impulsa una acció participativa per decidir el futur de la font de la Plaça de la Vila, dins el projecte de remodelació del centre previst per al gener de 2026. • Qui pot participar? - Persones majors de 16 anys - Empadronades a Sant Feliu - Cal tenir compte a la plataforma Decidim, identificar-se amb correu electrònic i validar el padró. • Estructura de l’enquesta: - 1a pregunta: Vol que el projecte de reurbanització incorpori una font com a element ornamental? (sí/no) - Si la resposta és sí, apareix la 2a pregunta: Quin tipus de font prefereix? (cal triar una única opció entre tres models proposats). Suport per omplir l’enquesta (235–339 s) Per facilitar la participació, es preveu acompanyament tècnic: • Centre Cívic Roses: avui de 17.00 a 19.00 h • Centre Cívic Mas Lluí: demà dijous, de 17.00 a 19.00 h • Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC): divendres, de 17.00 a 19.00 h, de forma presencial o per telèfon (93 685 80 01). Els tres models de font proposats (263–310 s) L’enquesta planteja tres tipologies de font: L’esperit de la font Manté emplaçament i dimensions de la font històrica que hi havia a la plaça fins als anys 90. Inclou un brullador d’aigua al centre d’un perímetre que, en estar aturat, deixa l’espai totalment lliure per al pas de vehicles, fires i concentracions. Font seca Conjunt de brulladors a nivell de terra, pensats com a zona de jocs d’aigua. Quan no funciona, la plaça queda igualment diàfana per a qualsevol ús. Font de la rosa Peça escultòrica en forma de rosa, símbol de Sant Feliu. Té un sortidor central que omple progressivament l’escultura. Esdevé un element identitari i ornamental del centre de la ciutat. “La rosa és la font que pren forma d’aquesta flor, símbol de Sant Feliu.” Els tres models i la seva ubicació a la futura plaça es poden consultar als plafons informatius als equipaments municipals, especialment al Centre Cívic Roses i al Centre Cívic Mas Lluí. Compromís contra les violències masclistes Minut de silenci per feminicidi (51–72 s, 348–372 s) L’Ajuntament de Sant Feliu convoca la ciutadania demà dimecres a les 19.30 h a la porta de l’Ajuntament per guardar un minut de silenci arran d’un feminicidi a Barcelona. • La víctima havia viscut a Sant Feliu i part de la seva família està encara arrelada al municipi. • L’acte vol ser: - Mostra de suport a les persones properes a la víctima. - Condemna explícita de qualsevol agressió contra les dones. L’Ajuntament reafirma el seu compromís amb l’erradicació de les violències masclistes i fa una crida a: • Participar activament en l’acte. • Combatre aquesta vulneració de drets des de la quotidianitat i la responsabilitat individual i col·lectiva. Salut: donació de sang i de plasma Jornada de donació a Les Tovalloles (81–81 s, 390–464 s) Demà dimecres a la tarda, el Centre Cívic Les Tovalloles acull un espai de donació de sang i plasma: • Horari: de 16.30 a 20.30 h. • Cal reservar hora prèvia a través de bancsang.net/dona. Importància de la donació de sang • A Catalunya calen 1.000 donacions diàries per atendre tots els pacients. • Més de 70.000 persones reben sang cada any. • Es transfereixen més de 300.000 components sanguinis anualment gràcies a l’altruisme dels donants. Requisits bàsics per donar sang: • Bon estat general de salut. • Tenir entre 18 i 70 anys. • Pesar 50 kg o més. • Prendre medicació habitual o tenir colesterol alt no exclou necessàriament la donació. Freqüència màxima: • Dones: fins a 3 donacions/any, separades per almenys 2 mesos. • Homes: fins a 4 donacions/any, també amb 2 mesos mínim entre donacions. Donació de plasma Es remarca que el plasma: • No es pot fabricar industrialment: només prové de donacions altruistes. • És essencial per produir immunoglobulines, proteïnes clau per tractar malalties autoimmunes i problemes del sistema immunitari. Freqüència de donació de plasma: • Es pot donar cada 15 dies, perquè el cos el regenera més ràpidament que la sang. “El plasma és imprescindible per produir immunoglobulines, proteïnes essencials per tractar malalties autoimmunes i problemes del sistema immunitari.” Economia local: expansió de la moneda La Rosa Nous establiments adherits (95–116 s, 491–519 s) El projecte de moneda local La Rosa continua creixent: • S’hi han incorporat dos establiments més de Sant Feliu: - L’Irels Ocs (carrer Falguera, 31) - Unió Coral (passeig Bertran, 13) Amb aquestes adhesions: • Ja hi ha més d’un centenar de comerços on es pot utilitzar La Rosa. La Rosa està pensada per: • Impulsar el consum local a Sant Feliu de Llobregat. • Donar suport al comerç de proximitat. • Fer que els diners circulin dins de la ciutat, reforçant el teixit econòmic local. Cultura i participació: Cafès Filosòfics i cultura popular al Baix Llobregat Anunci del Cafè Filosòfic (116–138 s, 519–540 s) Demà dimecres, a partir de les 19.00 h, l’Ateneu Santfeliuenc acollirà una nova sessió del cicle Cafès Filosòfics, organitzat per l’USLA de l’Ateneu i Cafès Filosòfics d’Esplugues. • Tema central: la cultura al Baix Llobregat, amb especial atenció a la cultura popular festiva. • Ponents: - El periodista Jesús Vila. - L’exalcalde de Sant Feliu Àngel Merino. Aprofitant l’acte, cadascun dels ponents presentarà una obra pròpia relacionada amb la cultura popular i la seva construcció democràtica. Entrevista a Àngel Merino: cultura popular, democràcia i cohesió Perfil d’Àngel Merino (540–585 s) Es presenta la trajectòria d’Àngel Merino: • Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Romànica. • Fort compromís amb moviments socials i polítics des de la seva arribada al barri de la Salut. • Regidor de Cultura entre 1983 i 1991. • Alcalde de Sant Feliu de Llobregat del 2000 al 2003. • Impulsor de metodologies de participació cívica i d’experiències democràtiques avançades en l’àmbit local. És autor de llibres com: • Construyendo dignidad del barrio a la ciudad • Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat Va rebre el Premi Individual del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per la seva contribució a la reconstrucció democràtica de la cultura popular festiva a la comarca. Eixos de la xerrada sobre cultura popular (604–684 s) Merino explica el plantejament del Cafè Filosòfic: • Focus en la cultura popular, especialment la cultura festiva. • Dues mirades complementàries: - La de l’Hospitalet (apaportada per Jesús Vila). - La de Sant Feliu de Llobregat (apaportada per Merino). La sessió servirà també per presentar llibres dels dos ponents; en el cas de Merino, el llibre sobre la construcció històrica de la festa popular de Sant Feliu. “Quan m’ho van proposar, si el que he de fer és parlar de cultura festiva, encantat de la vida.” Sant Feliu com a referent de cultura popular (712–801 s) Merino destaca el paper determinant de Sant Feliu com a capital comarcal en l’àmbit de la cultura popular: • A tota la comarca hi havia elements de cultura popular, però Sant Feliu esdevé clau pel seu model. • Idea central: no hi ha cultura popular sense xarxa social: “No hi ha cultura popular si darrere d’allò no hi ha una xarxa social, no hi ha associacions.” • L’encert de l’Ajuntament va ser entendre que la festa l’ha de construir el poble, no només les institucions. Per això es va fer: • Un anàlisi profund de la realitat festiva existent a Sant Feliu. • Una definició de propostes consensuades sobre què impulsar. Avui, segons Merino: • Sant Feliu de Llobregat té l’estructura festiva més potent de Catalunya en relació a la mida del municipi. • Hi ha més de 4.000 persones que participen en colles i estructures festives de la societat civil. “El que manté la cultura popular és el poble… la societat civil.” Democràcia, participació i Patronat Municipal de Cultura (830–911 s) Merino analitza l’evolució de la participació ciutadana en la cultura: • Inicialment, hi havia un tutelatge important de l’Ajuntament tot i l’esperit participatiu. • Es va crear una figura clau: el Patronat Municipal de Cultura. Raons de la creació del Patronat: • Donar més participació democràtica a la ciutat en matèria cultural. • Facilitar la gestió àgil de projectes que no cabien en la gestió diària de l’Ajuntament. • Permetre decisions culturals tant ràpides com meditades, segons la necessitat. Merino assenyala que aquest model va contribuir a l’èxit de les festes perquè va clarificar quin paper jugava cadascú (Ajuntament i ciutadania) en el procés. Va ser convidat per altres municipis de la comarca perquè expliqués aquest model de cultura participativa, destacant que: “La democràcia la construïm amb la pràctica, sobretot amb la cohesió social i la inclusió social.” Cultura popular com a eina de cohesió i integració (936–1086 s) Merino contextualitza l’impacte demogràfic: • Sant Feliu passa de 7.000 habitants (1960) a 33.000 (1970). • Això comporta la convivència de moltes cultures diferents. En aquest escenari: • La cultura popular esdevé una de les eines més potents per: - Construir comunitat. - Afavorir la inclusió social. - Vertebrar la comarca del Baix Llobregat. Estratègia clau: no oblidar la història: • Analitzar què hi havia històricament a cada poble en termes de festa. • Mantenir aquestes tradicions i convertir-les en patrimoni col·lectiu, no només dels nascuts al municipi. “Les figures festives són fonamentals, perquè en el moment que es creen, es creen per a tots.” També vincula cultura i normalització lingüística: • Sant Feliu va ser una de les primeres ciutats de Catalunya amb centre d’immersió lingüística. • Juntament amb Santa Coloma de Gramenet, va aplicar la immersió lingüística a tota l’escola pública. Això ha facilitat que: • Les manifestacions festives creades per la ciutadania siguin més àmpliament acceptades. • La festa de Sant Feliu, encara que l’Ajuntament la recolzi, sigui viscuda com una creació de la ciutadania. Joventut, escola i identitat festiva (1106–1229 s) Merino subratlla el paper fonamental de la gent jove: • La joventut viu plenament la realitat actual de la ciutat, sense estar ancorada en realitats d’origen. • Espais com l’escola i altres equipaments socials són clau per a la socialització urbana. La cultura popular es construeix també a través de: • Sindicats, associacions de veïns, associacions de famílies… • Sant Feliu és un dels pocs casos a Catalunya amb colles infantils als col·legis, impulsades per les associacions de famílies amb suport municipal. “Quan arribes a la festa, les escoles participen i molt activament.” Elements d’identificació col·lectiva Es van definir símbols compartits perquè la ciutadania s’identifiqués amb la festa: • Mocador de festes (mocador vermell): - Fortament arrelat com a símbol festiu de ciutat. • Domàs de festa a les façanes: - Símptoma visual de festa familiar i comunitària. - Ha tingut menys èxit que el mocador, però continua present. Les entitats han fet seus aquests símbols, i en dies previs a la festa els reparteixen, venen o regalen, fomentant el sentiment de comunitat. Missatge final: socialització i sentit de ciutat (1229–1311 s) En la seva reflexió final, Merino posa l’accent en: • La importància de socialitzar tots els espais de la ciutat. • La festa com un instrument clau de socialització i convivència. Recorda experiències com: • Sopars de carrer impulsats des de l’Ajuntament per afavorir que el veïnat sortís i compartís espai. • Alguns carrers, com Joan Maragall, han mantingut aquestes trobades com a tradició pròpia. “La festa és un espai de socialització… val la pena que la gent se senti de la ciutat, se senti solidària, se senti festiva, se senti ciutadana.” El seu missatge a la joventut: • No són només “el futur”, són el present de la ciutat. • Cal que assumeixin el protagonisme en construir consciència de ciutat, solidaritat i sentiment de pertinença. Transport públic: reforç del TRAM Baix Augment de freqüències al tramvia (138–138 s, 1342–1382 s) L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha reforçat el servei de les línies T1, T2 i T3 del tram baix aquest mes de novembre, arran de l’augment de demanda: • Especialment divendres a la tarda i caps de setmana. Divendres: • El reforç comença a partir de les 15.00 h. • Objectiu: oferir un servei similar al de les hores punta (entre les 14.00 i les 18.00 h). • A l’estació de Sant Feliu, el temps de pas és ara de 12 minuts. • A les estacions on coincideixen les tres línies, el pas és cada 4 minuts. Dissabtes: • Augment de demanda al migdia i gran part de la tarda. • Entre 12.00–15.00 h i 17.00–22.00 h, les línies T2 i T3 passen de 16 a 12 minuts d’interval. Diumenges i festius: • Reforç entre les 11.00 i les 20.00 h. • El temps de pas passa de 20 a 16 minuts. Altres notícies comarcals Marxa exploratòria per la seguretat de les dones a Cervelló (1411–1442 s) L’Ajuntament de Cervelló organitza per demà una marxa exploratòria per: • Detectar punts on es pot millorar l’accessibilitat i la seguretat per a les dones. • L’activitat s’insereix en els actes del 25 de novembre, Dia contra la Violència Masclista. Les persones participants podran: • Identificar elements físics (llum, disseny urbà, visibilitat…) i socials que condicionen la percepció de seguretat de les dones. • Contribuir a propostes de millora urbana amb perspectiva de gènere. Taula d’emergència climàtica a Viladecans (1442–1482 s) A Viladecans, la taula d’emergència climàtica compleix 5 anys de funcionament. • Va néixer arran de la Declaració Local d’Emergència Climàtica (2020). • És un espai de treball col·lectiu i participació ciutadana. D’aquesta taula sorgeix el Pacte de Viladecans pel Clima, amb accions per avançar en la transició ecològica i social. Evolució: • Inici amb 15 persones participants, 9 en representació d’entitats locals. • Progressiva consolidació com a model de participació compartida. Projectes destacats: • Dinars d’aprofitament i canalització d’excedents alimentaris. • Collita anual de tarongers de carrer per fer-ne melmelada. • Tallers de cuina de temporada. • Campanyes per reduir envasos d’un sol ús. • Iniciatives per reduir residus i incrementar la biodiversitat al municipi. Enquesta sobre activitat física a Sant Just Desvern (1506–1536 s) El CAP de Sant Just Desvern posa en marxa una enquesta sobre activitat física per conèixer: • Hàbits esportius de la ciutadania. • Necessitats i barreres que dificulten la pràctica regular d’exercici. • S’emmarca en el projecte de salut comunitària “Fes camí cap a la salut”. • L’enquesta estarà oberta fins al 31 de gener de 2026. • Adreçada a majors de 18 anys. Recull: • Dades demogràfiques. • Tipus d’activitat física que es fa actualment. • Limitacions (temps, salut, infraestructures…) que impedeixen fer més exercici. • Motivacions i preferències d’activitats. Les respostes ajudaran a millorar les accions de promoció de la salut i fomentar estils de vida actius a Sant Just. Previsió meteorològica Temps per avui i properes hores (1558–1602 s) La previsió meteorològica descriu un dimarts tranquil però fred: • 80% del territori català amb sol dominat i aire molt transparent. • Alguns núvols a la Catalunya central i zones del prepirineu. Temperatures: • A l’interior, a primera hora, valors d’uns 5–6 °C i màximes al voltant dels 10 °C. • A zones properes a la costa i a l’Ebre, màximes d’uns 14–17 °C. Vent: • Bufa vent moderat que accentua la sensació de fred, sobretot: - A les comarques de l’Ebre. - A l’Empordà. “La sensació de ple hivern serà evident al matí.” Es preveu que demà dimecres encara faci més fred al matí i que el vent continuï present. Tancament del programa El programa conclou amb la cloenda habitual de 105.3 Notícies: • Al control tècnic: Manel Gonzàlez. • A la locució i presentació: Conchi Estévez. • Emissió des de Ràdio Sant Feliu (105.3 FM), la ràdio que vius. Temes principals tractats • Participació ciutadana en la definició de la font de la Plaça de la Vila i el futur centre urbà. • Lluita contra les violències masclistes i actes simbòlics com el minut de silenci. • Donació de sang i plasma com a servei essencial de salut pública. • Economia local i consolidació de la moneda La Rosa. • Cultura popular, festa i democràcia al Baix Llobregat, amb Sant Feliu com a referent. • Transport públic: reforç de freqüències del tram baix. • Iniciatives comarcals en seguretat de les dones, emergència climàtica i promoció de la salut. • Situació meteorològica i sensació de ple hivern.
