El 1948 Radio Juventud va néixer com una forma d’omplir les hores d’una població amb escasses possibilitats d’oci. La Estación Escuela número 14 del Frente de Juventudes, va ser iniciativa d’un grup de joves que formaven part de l’elit local (Jaume Monmany Llerés, Josep Antoni Oliveras Bou, Emili Torras Viver, César Díaz Dieste i Ángel Chacó Caricchio).

Ràdio Juventud Sant FeliuL’organització juvenil de la Falange és qui li va donar cobertura, tot i que va ser l’Ajuntament el que va tramitar els permisos. La primera emissora es va instal·lar al Casino Sanfeliuenc, tot i que va ser a la torre Nadal, el 1951, quan va ser legalitzada i a partir de llavors va consolidar la seva programació. Un any més tard, l’ampliació de les escoles nacionals va fer que es traslladés de forma definitiva a Can Salses, l’edifici de l’actual comissaria de la Policia Nacional. Es va instal·lar a la segona planta, on van fer un estudi de ràdio cara al públic, fet habitual a les emissores de l’època, amb una capacitat per a cent persones.

can-salses-radio-juventud-sant-feliu

Can Salses, la seu definitiva de Radio Juventud de Sant Feliu.

Font: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d’imatges ciutadanes. (1955-1960). Imatge cedida per Isabel Miranda Peñalver.

La seva programació, de vuit del matí a dotze de la nit, va ser la més extensa entre les emissores de la comarca (les estacions escola de Molins de Rei, Martorell i, tot i que només el 1951-52, la conjunta de Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat). En els seus divuit anys d’emissió no va canviar gaire els programes que emetia, gairebé tots en directe.

La música, ja fos espanyola, clàssica o les sarsueles, omplia la major part de l’emissió. Els espais de més èxit van ser els de participació, i el diumenge era el dia de més audiència. De fet, en alguns moments, va arribar a ser la tercera emissora més escoltada a Catalunya. Programes com “Radio Obsequio”, “Mosaico Artístico”, “Disco Solicitado” i “Su saludo en las ondas” eren molt populars. A aquest fet va contribuir l’espontaneïtat dels seus locutors i que fos una ràdio molt propera a la gent.

Locutori Ràdio Juventud Sant Feliu

Locutori i control de Radio Juventud de Sant Feliu

Font: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d’imatges ciutadanes (1952-1960). Cedida per Isabel Miranda Peñalver.

Matías Retuerta i Maruja Milán

Els locutors Matías Retuerta i Maruja Milán en el locutori de Radio Juventud

Font: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d’imatges ciutadanes. (1964). Cedida per Matías Retuerta García.

L’Emissora, com es coneixia popularment, també va produir els anys 50 programes de ficció, com el ràdio-teatre, un espai d’èxit de l’època. La nit dels dissabtes, ho feien els locutors i col·laboradors; la nit dels dimarts la companyia del Centre Parroquial, amb textos en català de temàtica religiosa, alguns d’ells d’autors locals com Joana Raspall, Matilde Bertran, Jaume Bosch o Martí Dot. Tot i ser una ràdio en castellà, aquest espai de teatre o el programa setmanal de l’església de Sant Feliu es feien en català.

Radio Juventud tenia una dimensió modesta, però una cobertura àmplia. Es podia escoltar a la comarca i a Barcelona. Això ho va permetre el trasllat del centre emissor als afores del casc urbà, al Mas Lluí, i un transmissor que podia emetre fins a 3 kilowatts. Se sintonitzava en els 1.187 KHz de l’ona mitjana (OM), amb una longitud d’ona de 252 metres. L’escolta a Barcelona va permetre tenir anuncis dels seus eixos comercials, com Portal de l’Àngel o Creu Coberta. De fet, la publicitat era la que mantenia les despeses de l’emissora.

La reordenació de l’espai radioelèctric del govern espanyol el 1965, que reduïa el nombre d’emissores en ona mitjana, la va obligar a deixar aquesta banda per emetre en la de freqüència modulada. A partir de llavors només se la podia escoltar poc més enllà de Sant Feliu, va reduir significativament l’audiència i la publicitat va caure en picat. La falta de viabilitat va suposar que deixés d’emetre el gener de 1967. També ho van fer les emissores de Molins de Rei i Martorell. Sant Feliu, a més, un any més tard, perdria la revista parroquial Alba, clausurada per ordre governativa per les seves crítiques a l’Ajuntament arran la política de requalificació de terrenys.

La comarca del Baix Llobregat es quedava sense ràdios pròpies en la dècada dels 60 i 70, els anys on hi va haver una profunda transformació per l’arribada massiva de població d’altres llocs d’Espanya atreta per la necessitat de mà d’obra i un desorbitat creixement urbanístic.